Estem acabant la celebració del carnaval al Manolo (INS Manolo
Hugué).
Algunes professores i
professors del claustre m’han demanat si podia dir unes unes
paraules abans de fer un minut de silenci arran de l’esclat de la guerra a
Ucraïna, un minut de silenci per a la pau.
Ara bé, què podem
dir davant d’una mare que acaba de portar els seus fills escola
per a celebrar el carnaval a Barcelona, però que està plorant, està plorant perquè és ucraïnesa, i no sap com es troben els seus pares,
els seus germans, sota l’amenaça de les bombes i les bales?
La guerra es troba
també aquí, la guerra ens arriba també a nosaltres, està entre
nosaltres.
Posem per cas, una
cooperativa alimentària de làctics i carns molt estesa a Catalunya
funciona gràcies a milers d’immigrants ucraïnesos al cor de la
Segarra. I ara mateix que estem aquí celebrant carnaval, ells també
estan treballant i vivint la seva vida quotidiana , i alhora patint
per amics i familiars que viuen i treballen a Ucraïna en estat de
guerra.
La guerra es troba
aquí entre nosaltres també sempre que utilitzem un mòbil. Els
minerals necessaris per a les bateries dels mòbils ocasionen brutals
guerres al centre d’Àfrica, i hi ha nens i nenes, nois i noies,
que es veuen obligats a fer de soldats, ara mateix, al continent
africà, com a altres indrets del món.
Fa unes poques
setmanes, la guerra va arribar al Manolo. Nàdia Ghulam ens va fer
una xerrada per a 2n de Batxillerat, com ho havia fet
abans de Nadal per a 3r ESO. Nàdia, refugiada afganesa,
acollida per una família catalana, dur a la cara les marques de la
guerra, i ens explicà com un pare de família havia embogit per
culpa de la guerra i ara agredia violentament la pròpia família.
Ens va demanar que no fabriquéssim armes ni bombes, que no hi
col·laboréssim.
Una de les primeres
víctimes de les guerres és la confiança.
Les guerres comencen
i s’estenen quan guanya la desconfiança, quan s’instal·la al
nostre cap el pensament que hi ha «bons» i «dolents», i que
nosaltres som els bons...
Plantem una llavor
de la guerra quan desconfiem de qui parla amb un accent diferent, de
qui posa una espècie diferent al menjar, de qui té un altre to a la
pell... O quan ens aferrem tan fort a una bandera que ens fan nosa
les altres banderes.
Demanem un minut de
silenci
pels ucraïnesos, i
els russos, que viuen entre nosaltres
per tots els qui,
siguin d’on siguin, es troben ara a a Ucraïna sota l’amenaça de
bombes i bales
i també pels que
ja porten 8 anys a certes parts d’Ucraïna patint la por de les
bombes i les bales
pels joves, pels
nois i noies, els adults, que ara han de fer de soldats, amb
convenciment o sense
i per totes les
persones, famílies, nens i nenes, nois i noies que arreu del globus
terraqüi pateixen un estat de guerra
25 de febrer de 2022
– pati de les pedres INS Manolo Hugué – Caldes de Montbui
