Versió més senzilla de l'etern retorn: tot el que hem viscut, vivim i viurem, ho hem viscut infinites vegades i ho hem de viure infinites vegades en tots els seus detalls, incloent-hi tots els dolors i sofriments.
Cal destacar dos aspectes de l'etern retorn:
- Es presenta com una prova, en el sentit que qui accepta la possibilitat de l'eterne retorn, amb tots els seus plaers i sofriments, demostra que és capaç d'afirmar la vida, de dir Sí a la Vida; en canvi, qui troba horrorosa la perspectiva de l'etern retorn, demostra que és un de decadent, que nega la vida, la voluntat de poder.
- tant el platonisme com el cristianisme menyspreen la Vida, perquè és una realitat fugissera, transitòria, destinada a desaparèixer (el món sensible en Plató, la vida terrenal en el cristianisme). Amb l'etern retorn el que fa N és donar eternitat a l'esdevenir, a les realitats que estan canviant constantment, perquè es repeteixen infinites vegades, eternament, sense deixar de ser una realitat fugissera, transitòria, és eterna.
