Les altres entrades, les altres preguntes:
Un debat democràtic a un institut de Catalunya
En primer lloc, haig de dir que dissenteixo
de la descripció de l’EFEC que dóna l’enunciat d’aquesta
segona pregunta. No és un programa de la Generalitat en què
col·labori L’Institut d’Estudis Financers, sinó que és
una iniciativa d’aquesta institució privada
(promoguda i subvencionada per algunes de les entitats financeres més
importants de Catalunya), a la qual
dóna suport el Departament d’Ensenyament.
És important assenyalar que el promotor primer de les sessions és
una institució privada. L’origen no n’és una decisió del
Departament, sinó de l’IEF. Això queda clar a l’informe
«Programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya, a
través de professionals voluntaris, per a estudiants de 4t d’ESO»
de juny de 2014. Es presenta el programa exclusivament com una
iniciativa més de l’IEF. No s’esmenta cap suposat encàrrec del
Generalitat. Per això els
objectius declarats explícitament
es formulen només en funció dels
beneficis que en puguin treure les entitats financeres.
No és un programa neutre, purament educatiu, sinó que busca
beneficiar només a un dels agents de la nostra realitat social : les
entitats financeres.
Per a argumentar que no és un programa, no ja
crític, sinó ni tan sols neutre, necessito remetrem als objectius
declarats a l’informe ja esmentat de juny de 2014:
«En primer lloc, apropar la cultura financera al
client o futur client, per a que la “transacció” de productes o
serveis es faci amb més eficàcia i amb menys incidències. I en
segon lloc, pot convertir-se en un procediment per a que les entitats
que s’hi involucrin recuperin prestigi, confiança, reputació i
sigui un instrument eficaç d’RSC.»
Clar i català: el primer objectiu és que sigui
més fàcil tenir clients
en el futur , quan els nens i adolescents siguin adults; el segon
objectiu és millorar la imatge de
les entitats financeres,
és a dir, de bancs i caixes responsables del boom immobiliari i de
pràctiques fraudulentes com les Preferents , les Subordinades i les
Clàusules Sòl...
Per tant, d’entrada,
per definició,
un programa promogut per les entitats financeres i destinat
explícitament a afavorir a aquestes mateixes entitats financeres
(la seva imatge pública i la facilitat de negocis futurs), no
pot incloure continguts crítics.
Els materials i les sessions de
l’EFEC, iguals i intocables a cada centre, no inclouran en cap cas
continguts que vagin en contra de la imatge de les entitats
financeres (com per exemple, els desnonaments, el fet de col·locar
productes financers a persones grans que confiaven plenament en la
seva sucursal, la inversió en la indústria de l’armament, les
clàusules sòl etc. ).
Els materials i el disseny de les sessions no
poden ser crítics, doncs, per definició. En la mesura que he
tingut accés als materials, tampoc no he constatat que ho hagin
estat mai en la pràctica.
Queda
encara la qüestió de qui imparteix
aquestes sessions: «voluntaris».
Són treballadors o extreballadors del món financer que fan les
sessions voluntàriament, després d’una formació prèvia. Des de
l’inici de les crítiques a les sessions de l’EFEC al centre de
secundària on treballo vam ressaltar la natura paradoxal i
enganyosa d’aquest voluntaris. En el cas dels «voluntaris» de
l'EFEC, de quina causa són voluntaris? Es pot relacionar
directament amb algun del drets humans, com passa amb les ONGs? Si
ens atenem als objectius ja esmentats, la causa a la qual serveixen
aquest voluntaris és facilitar els
futurs negocis, fer que les entitats financeres recuperin prestigi.
No són causes relacionables amb drets humans, ni objectius que
puguem considerar propis dels centres educatius. Els
suposats 'voluntaris' no ho són de cap mena de causa humanitària o
social, sinó que vénen a representar els interessos d'una entitat
privada (Institut Català de Finances), finançada per caixes i
bancs. Es pot posar en dubte que siguin equiparables als voluntaris
de diverses ONGs que visiten de tant en tant els centres.
Per això és un ús enganyós de la paraula.
Si són
voluntaris de l’EFEC, han d’estar al servei dels objectius de
l’EFEC: facilitar futures transaccions i millorar la imatge de les
entitats financeres. I per tant, no s’espera d’ells ni se’ls
demana que siguin crítics.
Pel sol fet d’esmentar alguns dels comportaments de la banca
catalana i espanyola en els darrers temps, s’esguerraria
l’assoliment dels dos objectius.
D’altra banda,
des del moment que són o han estat treballadors en el món de les
finances, ja
tenen interioritzats els punts de vista favorables a les entitats a
les quals estan o han estat vinculats laboralment.
També vam constatar que els
hàbits, les rutines, les maneres de fer dels treballadors de la
banca (sovint venedors d’algun tipus o altre de producte) xocaven
amb les dinàmiques habituals de les aules, que inclouen el debat, la
diversitat d’opinions, la crítica, la pluralitat de punts de
vista.
En definitiva, l’elaboració de materials en el marc de l’EFEC no pot ser crítica, perquè això aniria contra els objectius que desencadenaren el programa (facilitar les relacions amb els futurs clients, i millorar la imatge de les entitats financeres). Les sessions no són proclius a la crítica i el debat, perquè des de l’EFEC no es demana als «voluntaris» que siguin crítics (aniria contra els objectius que la fonamenten), i perquè de fet aquests «voluntaris» ja tenen un prejudici positiu format envers les entitats per a les quals accepten generosament, sense retribució, fer de voluntaris, però per a les quals treballen o han treballat. I aquí tornem a la pregunta sobre qui ha d’impartir aquests continguts: el professorat que ja es troba als centres. Són professionals , d’una banda, molt ben preparats. I de l’altra ofereixen més garanties d’oferir una pluralitat d’informacions i de punts de vista (incloent altres agents socials, com les associacions de consumidors o els sindicats, a més de les entitats financeres). També són garantia d’un procés educatiu que inclogui la possibilitat de critica, dissensió, i debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada